.png)
L'altre dia vaig anar a conèixer la nova seu temporal del Museu Tèxtil de Barcelona, al Palau Reial de Pedralbes. També per a poder veure-hi la nova exposició que durarà fins que es traslladin al nou Museu del Disseny a la Plaça de les Glòries.
Veritablement l'exposició et fa reflexionar sobre l'obsessió gairebé compulsiva que tenim, de ser acceptats socialment i d'una de les vies amb les quals això es pot aconseguir: mimetitzar al màxim possible els cànons estètics del moment.
La lectura que en fan les comissàries, per a relatar les modificacions del cos és interessant ja que està dividida en accions que permeten variar la silueta per adaptar-la al referent de cada època. Això em porta a pensar, que el més important encara no s'ha plantejat; l'acceptació d'un mateix tal i com és i per tant la posibilitat no de modificar per adoptar el que ens autoimposem a nivell estètic si no buscar els nostres punts forts i potenciar-los.
Molt interesant i recomanable per a profunditzar una mica més en la superficialitat del món de la Moda.
2 comentarios:
Ei!
¿Fins quin punt es tracte de "l'obsessió compulsiva de ser acceptats socialment" i no de l'obsessió de distingir-nos i no acceptar els altres dintre del nostre grup o col·lectiu social?
Això ens portaria no només al tema de l'acceptació de nosaltres mateixos, sino també al tema de l'acceptació dels altres (independentment de com vesteixin o el seu origen o casta social). Em dona a mi que el "tú, llevas bambas; no entras" ja es gastava al S.XVI y XVII, i inclús potser durant i abans l'imperi romà.
(a la que veig una piscina em llenço)
Una abraçada!
Precisament, és el mateix individu que busca ser acceptat el que rebutja aquells que no entren a dins l'estereotip marcat.
El rebuig social causat per la imatge projectada existeix des de que existeix el concepte de clan o grup social. I és a mes a mes és una eina de poder, l'exclusivitat dels objectes o de les accions les fa més atractives i aquesta eina de marqueting està molt en ús actualment.
llençat'hi
:)
Publicar un comentario